Després de les entrevistes tocava decidir l'abast. I la decisió més difícil d'un producte nou no és el que farà; és el que no farà. Ho vam escriure en un full a tres columnes: "sí", "encara no" i "mai".
La columna del "mai" va ser la que va generar més discussions. Però ens va ajudar a estalviar mesos.
Abans de programar res, ens vam posar un límit: 30 entrevistes amb hostalers abans d'obrir l'editor. Tavernes, rostisseries, cafeteries, un parell de cuines d'autor, una franquícia de tres locals. Cap qüestionari rígid; cafè, llibreta i dues preguntes inicials: "Quina eina fas servir avui?" i "Què et treu de polleguera cada setmana?".
Pensàvem que en sortiríem amb una llista enorme i dispersa. En vam sortir amb tres frases que es repetien gairebé paraula per paraula.
A mitjans del 2025 ens vam asseure a donar-li voltes a una pregunta incòmoda: de debò cal una altra eina per a restaurants? El mercat sembla saturat. Hi ha reserves, hi ha TPV, hi ha programes de fidelització. I tot i així, cada vegada que entràvem en una cuina o darrere d'una barra, passava el mateix: la pantalla que tenia l'encarregat semblava treta del 2010.
Portem vuit anys fent SaaS per a altres sectors. La parella del fundador porta un restaurant al centre, així que el banc de proves estava posat. La conclusió, després de moltes converses de sobretaula, va ser que valia la pena intentar-ho.