Beta privada amb 8 restaurants: 0 € i un compromís de 48 h

Al gener vam passar de tres amics a vuit restaurants. La tria no va ser a l'atzar: volíem varietat. Una rostisseria castellana, dues cafeteries de barri, un grup amb dos locals de cuina mediterrània, una hamburgueseria, un japonès i una taverna amb molta barra. Tipologies molt diferents expressament. Si funcionava per als vuit, funcionava per a gairebé qualsevol.

El tracte va ser clar i per escrit: pagueu 0 € durant la beta. A canvi ens dieu el que falla, i nosaltres ho arreglem en 48 hores o expliquem per què no podem.

Per què 48 hores i no una setmana

Una de les queixes més comunes amb el programari de gestió és que reportes una errada i la resposta és "ho afegim al backlog". El backlog, en molts casos, és on els bugs van a morir. Vam voler trencar aquesta dinàmica des del principi, encara que fos incòmode a curt termini.

48 hores era el temps just perquè l'hostaler sentís que importava, però suficient per no precipitar-nos amb un pegat pitjor que el bug original. Si una cosa no es podia arreglar en aquest termini (perquè tocava migració o perquè calia esperar feedback de més usuaris), responíem amb un pla i una data. Sense termini, sense promesa.

El que ens van demanar i vam resoldre

Una mostra de coses concretes d'aquells dos mesos:

• Llista d'espera. Quan un dia és complet, poder anotar un client i avisar-lo si s'allibera una taula. Ho vam afegir en una setmana.
• Bloqueig ràpid de buits. Per a aquells dies en què cau una boda privada i has de tancar les reserves externes amb un clic. Abans era un procés de tres passos; el vam deixar en un.
• Notes internes a la reserva. "Client del cap", "al·lèrgia a l'api", "porta gos". Que les vegi l'equip de sala però no el client. Una funcionalitat petita que els va canviar molt el dia a dia.
• Plantilles de correu. Volien tocar el text de les confirmacions sense demanar-ho a suport. Ho vam oferir amb un editor senzill.

El que vam descobrir sense que ens ho demanessin

Les dades d'ús real expliquen coses diferents de les que expliquen els usuaris. Mirant els logs d'aquells dos mesos vam descobrir:

• La pantalla de servei s'obria al mòbil molt més que a l'escriptori. Va canviar com prioritzem la feina de responsive.
• Gairebé ningú no feia servir la vista de plànol de taules en hora punta. Preferien la vista de llista. La vista de plànol era per preparar, no per executar.
• Les cerques de clients per telèfon eren tres vegades més freqüents que per nom. Vam optimitzar índexs i autocompletament en conseqüència.

El que vam aprendre de regalar el producte

Regalar genera una expectativa estranya. La meitat dels beta estaven encantats d'aportar; l'altra meitat ho tractaven com una prova de baix compromís. Per al llançament vam decidir que els preus públics havien de ser clars des del primer minut, sense prova gratuïta eterna ni tarifes amagades. Una conversa curta sobre diners al principi evita molts malentesos després.

A finals de febrer, amb la beta tancada, quedava l'últim: dues setmanes frenètiques per obrir les portes al públic. La pròxima entrada va d'això.